Is calidadis

Is calidadis

Emus provau sa Luneta, una bariedadi chi produsit prus a tradu, po tenni prèssiu prus a longu. In s’ora ca prèssiu si ndi produsiat pagu, cancunu soddu duncas ddu fademus puru, ma sa Luneta tocàt a dda pigai che braxa in didu, ca cumenti dda tocàst si scallàt.

Emus provau su prèssiu a costeddedda puru, est calidadi giaponesa saboria ma de pagu smèrciu, ca fiat prèssiu po arrafinaus, no de batalla.

Su chi at sarbau su produsidori est stètiu su prèssiu Arrùbiu de Mesi de Argiolas o prèssiu de Santu Sperau, fiat a prupa groga, ma comuncas fiant arribbendi calidadi nobas, cumeti is Moretini, bariedadis biancas e piticas, produsiant meda e in pagu tempus emus prenu su logu. Is Moretinis fuènt medas nòminis: sa 1- 2, sa 5, sa 5\14, sa 0\14 chi fiat una petzadura matuca, po no nai manna, Nd’arregordu un’àtera puru, podiat essi Moretini sa-Charmant, chi oi dda nant Moretoni, una petzadura manna meda chi aporegat a dda manixai, teniat unu colori arrùbiu-tannau.

  Inferrendi s’Hale de America cun s’Arrùbiu de Mesi de Argiolas, chi fiat una calidadi de prèssiu de Santu Sperau, emus biu unu mudamentu, ca s’Arrùbiu de Mesi de Argiolas iat pigau medas naturalis de s’Hale, cumenti su manniori e de s’Arrùbiu de Mesi de Argiolas iat aguantau sa càrriga, fendi duncas un’ìbridu de profetu. A no essi spainau custu ìbridu stravanau est stètiu sbàlliu mannu e custu amostat cantu fuemus pagu interessaus a podi mellorai.

A s’Arrùbiu de Mesi de Argiolas ddi naramus aici ca fiat una calidadi de prèssiu arrùbiu e ca coiat in sa segunda dexina de mesi de argiolas, po Santu Sperau, chi apuntu est su dexaseti de su mesi.

In su mercau mancàt sa prupa groga cabudraxa, totus a dda circai e fiat arribada sa Gialla precoce Moretini, una petzadura mesana de colori bonu, ma s’amoddiàt e a nosu produsiat pagu, ca in Santu Sperau fadeus totu a ghilitoni, spitzamus a crutzu. Ma sigumènti custa portat su frori de metadi a pitzus, fiat unu sbàlliu mannu, custu dd’apu sperimentau deu e totu, cun sa calidadi Spring Crest puru, chi su pròpiu no bolit spitzada a crutzu, ca portat sa produtzioni de metadi a pitzus.

In bidda Spring Crest dda carculànt meda ma, sigumenti sballiànt pudendi e sa mata no carrigàt, dda narànt mandrona. Ma deu dd’apu pudada in su sartu de Sestu po prus de dexannus e no at scadìu un’annu, antzis, a chini nci traballàt narànt ca bogàt prèssiu me is arrèxinis puru, carrigàt de fai schifu.

S’Elberta est un’atera prupa groga no cabudraxa meda, fiat longa che sa mèndula, comenti de forma bessiat petzadura de unus 100 gramus, saborida, ma candu arribàt a coi si scallàt.

Sa Gold Jubile, chi coiat in sa primu dexina de mesi de argiolas, iat donau apànniu, medas dda connosciant comenti Aleta precoci. In su pròpiu tempus fiant arribadas sa Belleza di Roma, a prupa bianca, sa Trionfo peloso e sa Gialla di Firenze, a prupa groga chi coiant a metadi, sa Michelini e sa Pieri 81,  a prupa bianca de petzadura manna, toteduas a coidura de mesu.

Da su 1955 o 1960 eus tentu s’invasioni de bariedadis americanas: Spring Time a prupa bianca, s’Armgold a prupa groga, totu a is duas cabudraxas su 15 de maju, sa Spingold groga, a petzadura pitica. De custa calidadi tengu un’arregodu de comenti dd’emu pigada: femus unus cantu de produsidoris de is prus ainnantis, custa calidadi fuemus circhendidda e si fuemus passaus sa boxi de aundi dda podessimus agatai.


Visualizza in modalità Desktop